dijous, 5 de febrer de 2009

Dia 2 de febrer

REPORTATGE FOTOGRÀFIC


Foto 1: Aquest ha estat el paisatge constant que hem vist durant tot el dia, en què hem fet el llarg trajecte d’Auserd a Bir Lehlu, passant de territori algerià a territoris alliberats pel Frente Polisario.

Foto 2: el conductor del nostre jeep, Bashird, contempla el desert.


Foto 3: dos nens beduins somriuen mentre corren per veure en Lud, el seu pare i un dels conductors dels vehicles que ens ha facilitat el Protocol del Polisario


Foto 4: dues noies beduïnes ens expliquen el seu dia a dia als territoris alliberats del Sàhara

Foto 5: dinar en grup a la caserna militar de Bir Lehlu

Foto 6: cartell de benvinguda a la zona militar on vam dormir. Sospitem que “5a región” es la forma sahrauí de dir “quinta forca”...


Foto 7: Les cinc oracions, mirant a La Meca, són obligades per a tots els musulmans cada dia


Foto 8: en Jon, un dels responsables del projecte, realitza escalada en bloc


Foto 9: les reivindicacions nacionalistes d’alliberament són constants, amb nombroses banderes pintades a molts indrets


Foto 10: cartell d’una botiga al mercat que hem visitat


Foto 11: la visita al mercat ens ha permès conèixer de prop la realitat dels comerciants sahrauís


Foto 12: un dels venedors, amb la cara i la barba tenyides de blau pel turbant constant que vesteixen


Foto 13: un artesà somriu a la nostra càmera

Foto 14: els camells, part del paisatge natural de la zona


Foto 15: en quan mostrem intenció de fotografiar algú, la gran majoria de vegades la resposta és un somriure


Foto 16: dos militars a una caserna militar de la zona de Bir Lehlu. Algunes vegades, els soldats permeten fer proves de tir als visitants...


Foto 17: la fauna autòctona mira a la càmera


Foto 18: una de les beduïnes que ens va acollir una estona a la seva haima

Foto 19: en Walad Musa, el nostre guia, fa bromes amb nosaltres als jeeps

Dia 2 de febrer

Lluita col·lectiva o personal?

“No ens acomodarem al desert, ni tampoc l’abandonarem. Però esperem poder retrobar-nos als territoris alliberats un cop haguem recuperat els nostres drets.” Així s’ha acomiadat de nosaltres Ahmed que, junt amb la seva família, canvia de casa pel desert en busca de pastura pel seu ramat. Aquestes paraules encaixen molt bé amb el discurs del nostre guia, Walad Mussa, i del governador de la wilaya d’Auserd, té la determinació sahrauí per bandera.

Aquesta retòrica queda molt lluny del que pensa la Fàtima i les seves tres germanes, que tiren endavant dia rere dia la seva casa de fang a la parcel·la número u de la wilaya d’Auserd, prop de Tinduf. Les germanes que ens acullen a casa seva en canvi, prioritzen tenir assegurat el seu plata a taula, una casa en condicions i estudis. En definitiva, un bon futur.

Les colònies als estius a Espanya dels nens sahrauís els han obert les portes del món. Com també ho han fet les parabòliques que s’aguanten al pati de cada caseta al camp, o les noticies que porten aquells que estudien a Alger. Són joves que s’enlluernen amb el que hi ha a més enllà de l’estret. Les noies amb qui hem parlat ens diuen que no entenen de política. Potser simplement ja perdut l’interès. “Aquesta lluita no és per nosaltres, sinó pels de dalt”, ens explica la Fàtima mentre es col·loca la marfa que el vent li belluga tota l’estona. Conèixer la realitat més enllà dels campaments ha dotat d’una àmplia visió a la menor de les germanes. Ara la Fàtima sap el que vol: una vida a la occidental. I també sap el que no vol: entregar-se a una lluita en la que no creu.

La fe que li falta a la Fàtima es concentra en les generacions que van veure com el Marroc els arrabassava la seva terra. Els sahrauís més veterans han dedicat la seva vida als drets del seu poble. Molts joves voldran seguir aquest camí, i ells són precisament la gran esperança del Polisario. Existeix doncs una doble visió entre la generació de joves sahrauís que han nascut ja als campaments de refugiats. Tot i així, en Walad ens assegura que des del Polisario es respecten ambdues visions, i que “abandonar els camps no és abandonar la causa” sinó que es segueix ajudant el seu país, però d’una altra manera. Queda obert doncs, un debat a nivell social entre les noves generacions de refugiats sahrauís: prioritzar la lluita col·lectiva pel seu poble o la seva vida personal.

Dia 1 de gener

REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Foto 1: Ens empapem de cultura gràcies a l’hospitalitat dels amfitrions.


Foto 2: Les botes d’un militar descansen a la porta d’una casa. El Polisario ha abandonat la lluita armada, de moment.

Foto 3:Un antic combatent recorda la història política i militar de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

Foto 4: 35 anys de Sàhara libre: la república disposa del seu propi mitjà de comunicació des del 1975.

Foto 5: Manel López, coordinador del projecte, fa una de les seves explicacions.


Foto 6: Walad Mussa, delegat del Polisario a Catalunya, és el nostre guia aquests dies.


Foto 7: El te: un dels pilars de la cultura sahrauí.


Foto 8: La conjunció de dos factors: el periodisme i la cultura sahrauí.


Foto 9: Restes d’un avió marroquí abatut en combat. És un dels elements exposats al museu militar.


Foto 10: Mohamed Tamek, ministre d’informació de la RASD, oferint la seva conferència.


Foto 11: Els costums tradicionals sahrauís es combinen amb un ferm interès per la tecnologia.

diumenge, 1 de febrer de 2009

Dia 31 de gener

El Frente polisario considera reprendre les armes

El reforç militar de l’exèrcit marroquí complica una resolució pacífica

Alién Kentaui, governador de la wilaya d’Auserd, ha afirmat aquesta tarda que el Frente Polisario es manté alerta davant l’amenaça del Marroc, que podria estar preparant-se militarment per continuar amb l’ocupació del Sàhara Occidental. És el que interpreta el dirigent sahrauí de la despesa que està fent el país ocupant en armament, el reclutament de soldats i el reforç del mur que els separa dels territoris alliberats del Sàhara. No obstant, ha assegurat que el Frente Polisario esgotarà fins al final la via diplomàtica per trobar una sortida al conflicte.

Kentaui ha criticat l’actitud del Marroc, que contínuament ha posat traves a la celebració d’un referèndum per l’autodeterminació del poble sahrauí. El líder polisario critica que, mentre a ells se’ls està demanant paciència des que el Marroc va prometre la celebració d’un referèndum l’any 1991, els governs occidentals hi mantenen complicitat. El dirigent creu que el govern marroquí ha aconseguit crear la sensació que un Sàhara lliure seria un perill per a occident al·legant que podria convertir-se en un nucli islamista radical. En aquest sentit, considera especialment decebedora l’actitud d’Espanya, que com a antiga potència colonitzadora tenia la responsabilitat legal de conduir el procés descolonitzador del Sàhara.

Segons explica, el convenciment que estan lluitant per una causa justa és l’arma més potent del poble sahrauí, una força que mai tindrà l’agressor. Tot i això, mantenir la paciència és difícil. Si des de l’any 1975 s’ha intentat aniquilar el poble sahrauí sense èxit, ara que la preparació militar és millor, encara serà més complicat. Per això, Kentaui ha reconegut que el sentiment de frustració està creixent, sobretot entre els joves, als quals els costa acceptar que se’ls demani paciència quan en 32 anys no han rebut gairebé res a canvi..

Ara, el dirigent del Polisario espera l’arribada del nou enviat especial de les Nacions Unides per a la resolució del conflicte, que està prevista aquest mes de febrer. De totes maneres, el governador ha afirmat que mentre tinguin esperança esgotaran la via pacífica.

Dia 31 de gener

REPORTATGE FOTOGRÀFIC


Foto 1: després de dinar, la sobretaula s’ha convertit amb gairebé una hora de jocs amb els més petits de la casa. Aquí veiem l’Issa, un nen saharauí de quatre anys.

Foto 2: a la seu de la unió de dones d’Auserd, a la Wilaya on ens trobem, dues activistes ens somriuen abans d’explicar-nos els seus projectes.


Foto 3: vista general del campament de refugiats d’Auserd, molt a prop de Tindouf.


Foto 4: mentre ens ensenyen el seu sistema educatiu a l’escola, els nens i nenes repassen la lliçó.


Fot 5: a l’escola, les càmeres atreuen l’atenció dels més petits.


Foto 6: els medicaments de què disposa la farmàcia del centre d’atenció primària són bàsicament donacions. Les famílies que venen a vistitar els refugiats representen la seva principal font.


Foto 7: la reacció després de qualsevol foto és voler veure’s a la pantalla de càmera.


Foto 8: la viva imatge d’una noia saharauí. Veiem la Dayaha, de 19 anys, que vesteix una malfa i porta les mans decorades amb henna.


Foto 9: instantània de la nostra família d’acollida.


Foto 10-11: la Nunu, de dos anys i mig, juga amb nosaltres després d’haver perdut la vergonya.


Foto 12: s’acaba el dia, el demà ens espera.

Presentació